Vall de Gallinera 4/02/2017

Avui la Penya ha fet una excepció i ens hem apuntat a una eixida col·lectiva amb el grup de Amics dels Muntanyes. En principi, volíem anar 4, però Pastu no ha pogut i ens hem quedat Ramón, Toni i Basseta.

Hem anat amb cotxe fins a Benisili i des d'allí hem agafat una senda que puja fins al castell, l'últim refugi d'Al-Azraq (el dels ulls blaus). Hem seguit pujant per les llomes fins a coronar l'Alt de la Creu, on hem parat per a esmorzar.

Hem seguit pujant i baixant llomes, amb espectaculars vistes a l'esquerra (la Vall de Gallinera) i a la dreta (Vall d'Alcalà) fins a arribar a la Foradà. Des d'allí hem cercat una sendera per a descendir fins a Alpatró, on hem menjat esplèndidament (olleta de blat i arrós al forn).


Molt bon ambient en general, molt bon humor, molta companyonia i, encara que amb massa vent en ocasions, un clima perfecte per a aquest tipus de marxes.

Us deixe un enllaç a Google Fotos (on he posat una selecció de les fotos que més relació tenen amb nosaltres) i el perfil de la ruta en Wikiloc. L'àlbum amb totes les fotos està en aquest altre enllaç.

Powered by Wikiloc

Esmorzar en la Font de l'Arbre 28/01/2017

La pluja que va caure el dissabte passat ens va impedir eixir a gaudir de la neu caiguda en aquesta nevada històrica. Però avui s'anunciava un bon dia per a eixir a trepitjar neu en un dels nostres llocs preferits: la Serra d'Aitana.

Hem eixit d'Ibi repescant pel camí a un Presi que ha arribat tard a la cita. El viatge fins al Port de Tudons, sense problema, malgrat la gran quantitat de despreniments de terra a un costat i un altre de la carretera.

Hem aparcat en un clar i pres la ruta que ens porta a la Font de l'Arbre. Al principi, caminàvem sobre els solcs deixats pels vehicles, però al cap d'uns centenars de metres la neu ocupava tot el camí i no hi havia rodadures.

L'esforç de caminar sobre un tall de 40 cm de neu obliga a ralentir la marxa, per la qual cosa hem decidit esmorzar en la citada Font i tornar (la pujada a la Font de la Forata semblava impossible).

Hem gaudit com a xiquets!

Amb l'emoció, se'ns va oblidar engegar el Wikiloc, així que no tenim ruta gravada. Les fotos estan en Google.

 

Estrena d'any a La Torre de les Maçanes 14/01/2017

Els compromisos, les lesions i el Nadal ens tenien allunyats de les senderes, però la Penya ha tornat i ho ha fet en gran, en una de les nostres rutes preferides.

La caminada a La Torre de les Maçanes combina els dos principis de la Penya: lo "gastro" i lo "senderista", fins al punt que s'han unit algunes dones.

Hem deixat els cotxes en el Pou del Surdo, per a pujar per les antenes fins als cims de la Serra dels Plans. Després, descendim per a cercar la sendera que ens porta a la Torre, on arribem a les 10,30 aproximadament.

 

De bon matí feia bastant fred (0,5º en el Pou del Surdo), però lluïa un sol esplèndid.

L'esmorzar en el restaurant habitual, amb racions de bocatas i postres en abundància. A més, herbero, pacharán i torró casolà ... què més es pot demanar?

Toni està afligit d'una grip i ha arribat amb cotxe a l'esmorzar. Ens ha vingut bé que ens acostara fins al final de la pista asfaltada, per la qual cosa la volta ha sigut una mica més suportable, encara que no tant com la de les xiques, que han tornat amb Toni amb cotxe.

Si Ramón em passa la ruta en Wikiloc, la posaré. Us deixe algunes fotos i un enllaç a l'àlbum complet en Google Fotos.

Recordeu que si neva al llarg de la setmana, el dissabte que ve pugem a l'Aitana.

10-12-2016 - LA CREU

Novament en la caminata de hui, tambe han faltan components. Al igual que la semana pasa, per diversos motius.
Cosa   que no ha fet  que dixarem pasa este disapte, sense la ruta semanal de la Penya.
Com es costum, hem ixit a las huit del mati, pero com erem els que erem (Marta, Paula y Pastu), hem cambial el punt de arranc y ha segut el momument del Reis.
Com sabien que  la ruta era llarga, hem pugat en coche hasta la "Venteta", cosa que mos ha vengunt mol bé pa la torna, pues com sabeu,  es una de les etapes "Reines" de la Penya i sempre mos se fa costera amun.

El dia ha segut explendit, pos la muntanya esta presiosa, tot verd i arremullat; de cuan en cuan ixia una reulla de sol pero cuan hem arribat a almorsar

hem buscat un lloc aon no pegara el aire.

Hem cumplit en el almorsar pero han faltat algunes coses tipiques de la penya, com el "carajillo", el "te", el "herbero" (del numero que siga), el "pacharan" y com no "les pastisets". (Tendrem que pegali un bonegó al encarregat del pastisets, pos mos te a regim).

Despues de almorsar, ya mos han tornat y com dia al prinsipi, mos se ha fet costera amun y pa postres a Paula ian ixit bambolles en les peus, per  unes botes que portaba hui y que han estat en Monte Perdido.

Bo la semana que bé, será millor, pues tenim el dinar anual de la Penya y que farem a 300 km de Madrid.

De Xorret de Catí a Rabosa 3/12/2016

Havíem acordat que quan passara la marató de València aniríem a esmorzar a Rabosa i així ho hem fet. El problema és que ens hem quedat Toni i jo, mà a mà, per culpa de diversos compromisos i tasques inajornables de la resta de components. 

Damunt, la meua lesió en el vaig piular esquerre m'impedeix caminar amb normalitat, així que la ruta ha sigut "de nenazas" com diria Pastu. Però, en compensació, han acudit a l'esmorzar Ramón, Tere i Mari, així que hem passat una estona molt agradable (i fresquito). 

He pujat les fotos a Google i espere que Tere puge alguna de les que ella ha fet.

Powered by Wikiloc