L'ona de fred que assota aquests dies la comarca no ha impedit que
Ramón, Pastu i Basseta hàgem eixit a donar nostra habitual caminada de
dissabte. Hem quedat a les 8 per a eixir en direcció al camí de
Villalobos, per a pujar en direcció a Vivens i aconseguir l'alt de La
Martina, on hem esmorzat a l'abric de la caseta de vigilància forestal
que allí existeix.
Després de la dissertació
polític-soci-econòmica del vigilant xixonenc (que pena de tant talent
malgastat enmig de la serra), hem baixat pel camí en direcció a la zona
de masies que existeix prop de La Carrasqueta, per a torçar a
l'esquerra i pujar fins a la zona del refugi dels Albarcerets. En el camí de
baixada hem trobat una bonica capa de neu gelada. Hem seguit fins a
enllaçar amb el camí de La Boquera i, pel pont de La Pileta hem
arribat a Ibi.
No ha sigut dia de prendre moltes fotos, però us
deixe una selecció en un àlbum de Google+ i Flickr, a més del perfil de la ruta en Endomondo (i en Wikilooc per cortesia de Ramón), el mapa
de Google Maps i una presentació de diapositives.
PD: Diuen que la setmana que ve anem a pujar al Puig Campana.
sábado, 7 de febrero de 2015
martes, 27 de enero de 2015
sábado, 24 de enero de 2015
Aitana nevada
El dimecres passat va nevar per la comarca i estava cantat que la ruta d'avui havia de ser a trepitjar neu. Entre les possibles opcions triem l'Aitana i, vist el vist, diríem que hem encertat. Ni Paco (lesionat) ni Pablo (atrafegat) han pogut acompanyar-nos, però els hem tingut presents al llarg del matí.
Hem eixit a les 8 en direcció al Port de Tudons i hem deixat el cotxe apartat en un clar. Feia bastant fred (-5º) i ens hem abrigat per a iniciar la pujada per una pista bastant relliscosa. No obstant açò, en les escasses zones assolellades s'estava de meravella.
Hem passat per la Font del Arbre, pels pous de neu al costat de la pista, i hem arribat a la zona de la Font de la Forata, on hem esmorzat. Hem trobat gran quantitat de senderistes, de ciclistes i de famílies amb xiquets practicant esquí o amb trineus. És la festa de la neu, tan motivadora.
La volta ha sigut pel mateix camí, amb el gel en algunes zones convertit ja en aigua i fang, però igual de perillós. Hem arribat al cotxe sense majors contratemps i ens hem tornat a Ibi.
Us deixe el perfil de la ruta en Endomondo. Ha sigut difícil fer una selecció de fotografies, però he compartit un àlbum en Google+ i en Flickr, il·lustrant amb algunes d'elles el mapa de Google Maps.
Hem eixit a les 8 en direcció al Port de Tudons i hem deixat el cotxe apartat en un clar. Feia bastant fred (-5º) i ens hem abrigat per a iniciar la pujada per una pista bastant relliscosa. No obstant açò, en les escasses zones assolellades s'estava de meravella.
Hem passat per la Font del Arbre, pels pous de neu al costat de la pista, i hem arribat a la zona de la Font de la Forata, on hem esmorzat. Hem trobat gran quantitat de senderistes, de ciclistes i de famílies amb xiquets practicant esquí o amb trineus. És la festa de la neu, tan motivadora.
La volta ha sigut pel mateix camí, amb el gel en algunes zones convertit ja en aigua i fang, però igual de perillós. Hem arribat al cotxe sense majors contratemps i ens hem tornat a Ibi.
Us deixe el perfil de la ruta en Endomondo. Ha sigut difícil fer una selecció de fotografies, però he compartit un àlbum en Google+ i en Flickr, il·lustrant amb algunes d'elles el mapa de Google Maps.
sábado, 17 de enero de 2015
Barranc de l'Encantada 17/01/2015
Un altre mà a mà, aquesta vegada entre Ramón i Basseta, doncs els
"Paticortos" tenen carrera demà a Santa Pola i la resta, per diverses
causes, no ens han acompanyat. Ramón va proposar tornar a l'Orxa i
recórrer la via del tren Xixarra. Jo vaig estar tota la nit anterior pensant en la forma de recórrer la ruta del Barranc de l'Encantada, a
Planes.
A les 8 hem eixit d'Ibi direcció al pantà de Beniarrés i, sobre la marxa, he suggerit a Ramón canviar el pla i aquest ha acceptat. Jo tenia en ment el traçat de la ruta del Barranc de l'Encantada que havia vist i revisat en Wikiloc, però una cosa és veure la ruta en la pantalla de l'ordinador i una altra molt diferent ser capaç d'interpretar-la sobre el terreny.
El cas és que hem aparcat a Planes i hem preguntat. L'inici no era complicat de trobar, doncs es tractava d'ascendir pel viacrucis fins a l'Ermita del Sant Crist. El descens i la localització de l'orientació exacta per a recórrer tot el barranc que cercàvem ha sigut una altra cosa. Hem atallat massa prompte. El cas és que hem arribat al fons del barranc i hem esmorzat al costat del riu.
Després hem seguit una senda que vorejava el llit de l'aigua, encara que arriba un moment en què es forma una gola impossible de passar i la senda va en ascens fins a eixir definitivament del barranc. Hem arribat a un camí asfaltat i hem tornat a Planes gaudint d'unes vistes precioses sobre el pantà de Beniarrés i el Benicadell al fons.
Com diria Pastu, ha sigut una ruta de "nenazas", però ho hem passat bé. La visita final pels carrers de Planes ha tingut el seu interès. Us deixe l'àlbum de fotos en Google+ i en Flickr, el perfil de la ruta en Endomondo, el mapa de Google Maps on he posat en verd la ruta que volíem fer i en roig la que finalment hem fet.
Un altre dia més!
A les 8 hem eixit d'Ibi direcció al pantà de Beniarrés i, sobre la marxa, he suggerit a Ramón canviar el pla i aquest ha acceptat. Jo tenia en ment el traçat de la ruta del Barranc de l'Encantada que havia vist i revisat en Wikiloc, però una cosa és veure la ruta en la pantalla de l'ordinador i una altra molt diferent ser capaç d'interpretar-la sobre el terreny.
El cas és que hem aparcat a Planes i hem preguntat. L'inici no era complicat de trobar, doncs es tractava d'ascendir pel viacrucis fins a l'Ermita del Sant Crist. El descens i la localització de l'orientació exacta per a recórrer tot el barranc que cercàvem ha sigut una altra cosa. Hem atallat massa prompte. El cas és que hem arribat al fons del barranc i hem esmorzat al costat del riu.
Després hem seguit una senda que vorejava el llit de l'aigua, encara que arriba un moment en què es forma una gola impossible de passar i la senda va en ascens fins a eixir definitivament del barranc. Hem arribat a un camí asfaltat i hem tornat a Planes gaudint d'unes vistes precioses sobre el pantà de Beniarrés i el Benicadell al fons.
Com diria Pastu, ha sigut una ruta de "nenazas", però ho hem passat bé. La visita final pels carrers de Planes ha tingut el seu interès. Us deixe l'àlbum de fotos en Google+ i en Flickr, el perfil de la ruta en Endomondo, el mapa de Google Maps on he posat en verd la ruta que volíem fer i en roig la que finalment hem fet.
Un altre dia més!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)