FAGECA - PLA DE LA CASA - FAGECA

Hui em fet una ruta "Espetequera", pero en pocs "Espetequeros", pues numes em anat Berna y Pastu.

La ruta es Espetequera, pero pa fa 10 anys, per que hui, mos hem vist apurats y ha caigud un 50% de la expedisio.

A les 7 y cuart, hem ixit de Ibi, pero primer, mos em fet un bombonet en el Mercat i hem agarrat la carretera en direccsio a Fageca, pues com vos dic al principi, la idea era pujar a Pla de la Casa, ruta que hem fet en diverses ocasions.

Al principi fea algo de frescoreta, pero conforme anaem pugant per el Barran del Moro, ya mos sobraba la roba, perque al final mos ha fet un dia explendit.

La primera pará es la Font del Cuquero, desde la que es veu una vista de totes les penyes que hian al voltan del barranc, la cova Bernat,  axi com les pobles que hian denfront de la font, Fageca, Tollos y Benimasot,  pero no s'apresiaen mol bé per una "neblina" que fea que no vegeren.

Depres de pegá un xicotet descanset, hem seguit per amun y anaem bé, pero com tots sabeu, pa pujar al Pla de la Casa, hia que pasá per la pedrera i yo crec que lan feta mes alta i en mes pedres,  desde la última volta que vam pujar.  Hem esmorsat al costat del Pou de Neu. El Pou esta rodejat per una verja y dins del pou hia una extructura, per que es veu  que estan restauranlo,pero la obra pareix un poco abandoná

Despres de esmorsá i com anaem seguin una ruta de Wikilok, hem continuat per aon sempre creiem que no es podría anar, pero hem pasat per unes penyes que pareixien les "Flares de Cuatretondeta", afilaes y altisimes y em pensat, pues mira que bé, si que es pot anar per así y prou comodo, pero...... "ai collons", de bones a primeres, hem escomensat una baixa que fea panic. Hem vist a dos xiques que pujaen i al vore IBI en la camisteta de Pastu,  una de elles mos diu "yo ting familia en Ibi", i resulta que era la filla de Angel Espi, germa de la dona de Bosambo.

Hem pasat per la "Font Roja", pero de Fageca i creiem que s'avia acabat lo fotut, pero res de res, mes fotut en cara. Hem pasat per la senda que va anar un día Baseta, Mariu y Pastu i mos hem vist i desitjat, perque allo esta perillos, de fet,  Berna ha pegat un bac.

Despres, hem continuat per el Barranc Hondo y em pasat per "El pouet de Campos", y despres em enfilat ya el cami que mos portaba a Fageca.

 "PRUEBA CONSEGUIDA", pero no se si la tornarem a fer.P.D. Menos mal que hiavien estes plantes y que tots sabeu pa que servigen, jejejeje

El perfil de la ruta en Wikiloc i les fotos a un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

De Tollos a Famorca per esmorzar en el bar "Atipic" 23/11/2024

Entre parts, lesions i creuades, ens hem quedat Sento Berna i Basseta lliures per a fer la ruta que ens donara la gana. Basseta va proposar una inèdita: de Tollos a Famorca, per a esmorzar en el bar d'una alcoiana coneguda seua.

Abans de les 8 del matí ja estàvem camí de Tollos. Està un poc lluny (quasi 1 hora), però el paratge val la pena i ens compensa. Passem per Benilloba, Gorga i Benimassot, per a arribar i aparcar a l'entrada de Tollos. El cel estava prou encapotat, però ni plovia ni feia fred.

Pel primer carreró del poble eixim a un camí rural pavimentat que passa per l'àrea recreativa de la Font Vella, recentment condicionada. Des dels primers passos ens trobem els colors típics de la tardor a dreta i esquerre del camí, així com alguns fruiters (magraners, pomeres, ...) i flors de temporada (sàlvies i solanum).

Arribem a Benimassot i passem al costat del seu safareig, pera torçar a l'esquerra i baixar per un camí rural que ens condueix fins a la Font del Molí, una altra àrea recreativa molt ben condicionada, amb jocs infantils, taules, i un parell de basses.

Creuem el barranc, pel qual a penes baixa un fil d'aigua i iniciem una forta ascensió per senda i camí de terra que munta paral·lel al Barranc de les Coves (on es troba la Cova de l'Arena).

Poc després tornem a enllaçar amb la CV-720 per la qual entrem a Fageca. Començava a plovisquejar i vam haver de traure els paraigües. Des de Fageca havíem de buscar el camí a Famorca, però no va ser difícil i, poc després de passar per la Font d'Esperit Sant, trobem els senyals i no va haver-hi pèrdua.

Les poques gotes d'aigua que queien donaven a les plantes i flors un atractiu afegit, per la qual cosa, entre foto i foto, arribàvem passades les 11 del matí al bar "Atipic", a la plaça de Famorca, on Angels Miralles ens havia reservat una taula al costat de l'estufa.

L'esmorzar ha sigut de categoria: unes carxofes a la planxa, unes albergínies arrebossades, un bocata de truita amb sobrassada i unes postres casolans molt bons. Prenem nota que cal tornar.

Iniciem el retorn recorrent alguns carrers de Famorca molt decorats amb tests de plantes i flors, amb un ambient una mica més buidat de boires i sense rastre de pluja.

La muntanya llueix preciosa, entre els núvols que van alçant i el camp continua sorprenent-nos a cada pas amb les seues flors i els seus fruits. Tornem a passar per Fageca sense tot just detindre'ns i prenem la CV-720 per a arribar a Tollos.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al que Sento afegirà les seues).

Powered by Wikiloc

A la Vall de Gallinera per el Barranc de l'Encantada 16/11/2024

Feia temps que no ens desplaçàvem fins a la la Vall de Gallinera i Basseta tenia interés a veure si les fulles dels cirerers estaven agafant eixos tons grocs i vermellosos propis d'aquesta època de l'any.

Toni va donar el seu vistiplau, però va posar dues condicions: que no hi haja costeres i que hi haja bar on esmorzar, així que va caldre confeccionar una ruta amb aquests paràmetres.

Basseta va decidir provar una nova funcionalitat de Wikiloc: la planificació de la ruta. Partint que es podia esmorzar en Alpatró, va dissenyar una ruta que enllaçava el Barranc de l'Encantada amb la la Vall de Gallinera. Tot un experiment, perquè una cosa és el mapa des de l'ordinador i una altra diferent la que et trobes sobre el terreny.

Eixim d'Ibi poc abans de les 8 del matí i parem en Planes a prendre un café en el lloc de costum. Seguim per la carretera fins a arribar a l'aparcament que han habilitat en el camí d'accés el Barranc de l'Encantada, al costat del pont que el travessa.

El camí és una pista asfaltada que ens condueix vorejant el riu fins a la zona del Gorg del Salt, al qual entrarem a la tornada. Després de superar el riu, el camí inicia un ascens entre camps i arbres fruiters (caquis, arços blancs i cirerers). A dreta i esquerra del camí trobem molts bolets i mates de timó en flor. Comença a caure un fi plugim que acabarà banyant-nos completament.

La ruta arriba a un punt en el qual hem de travessar camp a través una finca de caça per a iniciar un pronunciat descens que ens condueix a la Font de la Mata, al costat d'una arbreda preciosa.

Una pista més còmoda ens condueix fins a Benissili i ens endinsem pels seus carrerons per a gaudir de les magnífiques vistes. No obstant això, en estar el dia ennuvolat, no s'aprecia la serra de la Foradada en tota la seua esplendor.

Seguim per la pista asfaltada en direcció a Alpatró, al qual accedim per la rampa que passa al costat del safareig i ens dirigim al Bar Restaurant Nou, on Basseta havia reservat taula. Hi havia diversos grups de ciclistes dins i hem preferit asseure'ns en una taula del carrer, gaudint de la companyia d'una gata que semblava un tigre.

L'esmorzar ha estat molt decent i en establir una mica de xarrada amb el cambrer ens ha dit que ell era d'Ibi i que l'amo del bar també era d'Ibi. Ens han explicat de quines famílies són i ens resultat molt curiós trobar-los tan lluny.

La planificació de la ruta de Basseta ha inclòs un parell de costeretes per l'entorn, entre ribes de pedra seca i vistes al castell de Benissili, per a evitar tornar exactament pel mateix traçat. Hem visitat el poblat de Llombai, pràcticament deshabitat, però amb una font per la qual raja aigua per tres canelles, i hem anat ascendint per una pista asfaltada, entre mandariners, tarongers i nogueres, fins a arribar a un punt en el qual hem enllaçat amb el trajecte d'anada.

En passar de nou al costat de l'escala que accedeix al Gorg del Salt, ens hem baixat a visitar-ho i, encara que cau un fi doll d'aigua, el lloc continua sent una preciositat.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (quasi 20 km) i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Esmorzar de tardor a la Font Roja 9/11/2024

En aquesta temporada de tardor hi ha una visita quasi obligada a la Font Roja. Així ho pensem i així ho acordarem Toni, Sento i Basseta.

Hem eixit d'Ibi a les 8 per a deixar el cotxe en la Venteta i agafar el camí que s'endinsa en direcció al Pou del Barber, però no hem pujat a visitar-lo.

Les pinedes de la part dreta del camí han sigut objecte d'una tala important de pins que ha deixat el terreny molt buidat i hem trobat muntons de fusta triturada. Esperem que la saca de pins siga beneficiosa per al bosc. 

Ens hem encaminat per la senda que condueix al peu de la Mamella (Cabeçonet Ras), que presenta una pronunciada costera que, conforme pugem, s'obri a unes vistes precioses sobre la Valleta de Polop.

Detindre'ns a fer fotos és necessari, sobretot per a prendre aire de tant en tant, perquè la pujada és exigent. Les flors del timó i les gotes de rosada sobre els romers mereixen una foto que les immortalitze.

Arribem a l'altura del camí que entra fins a la Font del Mas de Tetuan i comencem a trobar arbres de fulla caduca que tenen els colors grocs i rojos propis de la temporada. El paisatge va guanyant color conforme ens acostem al Santuari.

Com en altres ocasions, amb la humitat, proliferen els fongs de tota mena i ens entretenim traient fotos d'alguns exemplars curiosos.

Passem al costat del Pla de la Mina abans d'entrar en la zona de berenadors al costat del Santuari i baixem a esmorzar a una de les taules que hi ha prop de la pròpia Font, per a estar prop de la màquina de café que hi ha en l'edifici (perquè el bar encara està tancat).

Després de l'esmorzar hem tret el cap al balcó que hi ha amb vista al Barranc de l'Infern i a la població d'Alcoi, amb el Montcabrer sempre present.

Hem fet unes fotos als castanyers i als arboços, que ajunten el fruit de la temporada passada amb la flor de la pròxima.

El camí de retorn és empinat i ens el prenem amb calma, parant de tant en tant a fotografiar la pista i els fongs. També hem tret el cap al Mirador de Pilatos, que ens regala una bella vista al bosc caducifoli i la seua gamma de grocs i ocres..

Aconseguim arribar sans i estalvis al Mas del Serrallo o Mas de Tetuan, passem al costat del vell teix, que presenta un aspecte malaltís, i des d'allí ja és tot descens, però, en lloc de tornar a passar per la Mamella, baixem per la senda que ens retorna a la pista i ens condueix per la finca de Santa María fins a l'aparcament.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Sento afegirà les seues).

Powered by Wikiloc

Esmorzar després de la DANA 2/11/2024

Hui ha sigut un matí amb un únic tema de conversa: la tragèdia que s'ha viscut en alguns pobles de València després del pas d'una mortífera DANA que ha causat estralls per damunt de l'imaginable.

Hem eixit d'Ibi Toni, Rafa i Basseta, amb intenció d'esmorzar en el camp de tir d'Onil. Hem deixat el cotxe en el camí vell d'Onil i hem pres una senda que ja hem transitat en anteriors ocasions.

Des del primer moment hem advertit que anava a ser un matí amb una conversa monogràfica: com és possible? perquè ha succeït? què s'hauria pogut fer? ... en fi, moltes preguntes sense resposta. 

Malgrat que les prediccions donaven un dia ennuvolat amb alguna lleu probabilitat de pluja, la veritat és que ens ha fet un matí estupend.

A primera hora del matí, algunes serres presentaven un aspecte cridaner per l'efecte Foehn. 

Hem trobat algunes mates de "petorrera" amb flors blanques i rosades, molts romers en flor i alguns bolets de diferents classes i aspecte.

Després d'un tram de senda, hem baixat fins al llit del Barranc de l'Arcada, on s'aprecien marques d'un fort aiguat, amb moltes restes de branques enganxats als arbres, senyal inequívoc d'una riuada important en dies anteriors.

Al arribar a la Font de l'Arcada, hem pujat la rampa asfaltada que arriba fins al camp de tir d'Onil, gaudint de les meravelloses vistes a la Foia i amb el Maigmó al fons.

El bar estava ple, amb molta gent coneguda, i hem esmorzat en gran, sense faltar el termini d'orella a la planxa que li amoïna a Basseta.

El retorn ha sigut pràcticament pel mateix trajecte, amb una xicoteta variació. En total no ha arribat als 11 km (ha sigut el que Pastu denomina "una ruta de nenazas", però l'hem gaudida).

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc