Hem eixit d'Ibi a les 8 per a deixar el cotxe en la Venteta i agafar el camí que s'endinsa en direcció al Pou del Barber, però no hem pujat a visitar-lo.
Les pinedes de la part dreta del camí han sigut objecte d'una tala important de pins que ha deixat el terreny molt buidat i hem trobat muntons de fusta triturada. Esperem que la saca de pins siga beneficiosa per al bosc.
Ens hem encaminat per la senda que condueix al peu de la Mamella (Cabeçonet Ras), que presenta una pronunciada costera que, conforme pugem, s'obri a unes vistes precioses sobre la Valleta de Polop.
Detindre'ns a fer fotos és necessari, sobretot per a prendre aire de tant en tant, perquè la pujada és exigent. Les flors del timó i les gotes de rosada sobre els romers mereixen una foto que les immortalitze.
Arribem a l'altura del camí que entra fins a la Font del Mas de Tetuan i comencem a trobar arbres de fulla caduca que tenen els colors grocs i rojos propis de la temporada. El paisatge va guanyant color conforme ens acostem al Santuari.
Com en altres ocasions, amb la humitat, proliferen els fongs de tota mena i ens entretenim traient fotos d'alguns exemplars curiosos.
Passem al costat del Pla de la Mina abans d'entrar en la zona de berenadors al costat del Santuari i baixem a esmorzar a una de les taules que hi ha prop de la pròpia Font, per a estar prop de la màquina de café que hi ha en l'edifici (perquè el bar encara està tancat).
Després de l'esmorzar hem tret el cap al balcó que hi ha amb vista al Barranc de l'Infern i a la població d'Alcoi, amb el Montcabrer sempre present.
Hem fet unes fotos als castanyers i als arboços, que ajunten el fruit de la temporada passada amb la flor de la pròxima.
El camí de retorn és empinat i ens el prenem amb calma, parant de tant en tant a fotografiar la pista i els fongs. També hem tret el cap al Mirador de Pilatos, que ens regala una bella vista al bosc caducifoli i la seua gamma de grocs i ocres..
Aconseguim arribar sans i estalvis al Mas del Serrallo o Mas de Tetuan, passem al costat del vell teix, que presenta un aspecte malaltís, i des d'allí ja és tot descens, però, en lloc de tornar a passar per la Mamella, baixem per la senda que ens retorna a la pista i ens condueix per la finca de Santa María fins a l'aparcament.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Sento afegirà les seues).
