Novament en la caminata de hui, tambe han faltan components. Al igual que la semana pasa, per diversos motius.
Cosa que no ha fet que dixarem pasa este disapte, sense la ruta semanal de la Penya.
Com es costum, hem ixit a las huit del mati, pero com erem els que erem (Marta, Paula y Pastu), hem cambial el punt de arranc y ha segut el momument del Reis.
Com sabien que la ruta era llarga, hem pugat en coche hasta la "Venteta", cosa que mos ha vengunt mol bé pa la torna, pues com sabeu, es una de les etapes "Reines" de la Penya i sempre mos se fa costera amun.
El dia ha segut explendit, pos la muntanya esta presiosa, tot verd i arremullat; de cuan en cuan ixia una reulla de sol pero cuan hem arribat a almorsar
hem buscat un lloc aon no pegara el aire.
Hem cumplit en el almorsar pero han faltat algunes coses tipiques de la penya, com el "carajillo", el "te", el "herbero" (del numero que siga), el "pacharan" y com no "les pastisets". (Tendrem que pegali un bonegó al encarregat del pastisets, pos mos te a regim).
Despues de almorsar, ya mos han tornat y com dia al prinsipi, mos se ha fet costera amun y pa postres a Paula ian ixit bambolles en les peus, per unes botes que portaba hui y que han estat en Monte Perdido.
Bo la semana que bé, será millor, pues tenim el dinar anual de la Penya y que farem a 300 km de Madrid.
Havíem acordat que quan passara la marató de València aniríem a esmorzar a Rabosa i així ho hem fet. El problema és que ens hem quedat Toni i jo, mà a mà, per culpa de diversos compromisos i tasques inajornables de la resta de components.
Damunt, la meua lesió en el vaig piular esquerre m'impedeix caminar amb normalitat, així que la ruta ha sigut "de nenazas" com diria Pastu.
Però, en compensació, han acudit a l'esmorzar Ramón, Tere i Mari, així que hem passat una estona molt agradable (i fresquito).
He pujat les fotos a Google i espere que Tere puge alguna de les que ella ha fet.
Avui hem passat un matí fantàstic. Ens hem ajuntat Pastu, Paula, Presi, Palacios, Ramón i jo amb la idea de pujar per la senda del Canyo i arribar fins a la zona de Sant Antoni d'Alcoi.
Hem eixit a les 8 des de l'Hotel del Joguet, en direcció a la partida de Campos, agafant la "senda de la burra" per a ascendir a la masia del Canyo.
Després hem seguit pel camí que ascendeix per les faldilles del Menejador en direcció a Alcoi i hem parat a esmorzar en un lloc amb unes vistes grandioses sobre Alcoi i tota la seua zona oest.
El
menú avui a sigut elecció de Paula i en l'esmorzar hem celebrat el seu
aniversari, amb música, cants i balls inclosos. Total, quasi 90 minuts
de parada.
Poc més endavant, apareix una senda marcada a la dreta, però no és la bona, cal seguir una mica més en direcció a Alcoi i desviar-se a la dreta per una senda l'entrada de la qual apareix marcada amb dues fites de pedres.
Aquesta senda, que a Alcoi és coneguda com a "Senda dels Clapisses", va vorejant la muntanya i descendint suavamente fins a la zona dels paelleros de Sant Antoni. Les seues vistes a la dreta, sobre La Canal, les explotacions agrícoles, la serra del Carrascal, són una autèntica delícia. A més, avui l'atmosfera estava molt neta i s'albiraven perfectament les antenes de la Sierra Aitana, la zona de la Serrella i, més prop d'Alcoi, la Serreta.
Mariu, Maricarmen i Sergio eren els encarregats de venir a arreplegar-nos, i quan hem arribat ja portaven una hora esperant-nos.
Avui hem decidit realitzar una ruta curta i que en altres ocasions dèiem que era "ruta de nenazas", però a causa que fa temps que els que podíem assistir avui a la ruta, fea temps que no caminàvem no hem volgut apretar.
Aquesta setmana els assistents a la ruta hem sigut: Palacios, Monchi, Paula Mariu i Pastu. Avui, i davant l'absència de Basseta, ha Pastu li ha tocat, junt a Palacios, realitzar la labor de deixar constància de la nostra caminata.
A les vuit en punt hem eixit des de ca Monchi, amb direcció a Alcoi, per a pujar pel "Salt" i arribar fins a "El Preventori", on hem aparcat els cotxes i iniciat la caminada.
Hem ascendit per una senda que ens porta fins a l'ermita de "Sant Crisfofol", on hem complit amb la secció "gastronòmica" i hem tingut dubtes si podríem continuar, doncs el temps amenaçava pluja. A partir d'aqueix moment, ja hem començat a veure volar els voltors per damun dels nostres caps i ens ha sorprès la gran quantitat que avui es veien.
Hem continuat per la senda, a on mos hem asomat a l'espectacular buit del Barranc del Zint, on hem pogut veure com els voltors volaven a pler, aconseguint captar algunes fotos d'alguns que,de cuan en cuan, paraven en les penyes.
Hem arribat a la buitrera i continuant per la senda, fins a el "Preventori", on ens han sorprès, per la seua gran grandària, tres gossos de la raça Gran Danes, i sobretot un que tènia un pelatge preciós. Les fotos estan en els albums que estan en Goggle (Basseta, ho sent, avui no hi ha de fotos de flors)
Una vegada més, les diferents ocupacions dels membres de la penya han impedit fer una eixida de grup. Però Palacios tenia interès a eixir i jo també, així que ens hem anat mà a mà a Alfafara, amb la idea de fer una ruta que ens portava a la Cova de les Finestres. Hem eixit d'Ibi a les 8 del matí i en passar per Banyeres, el termòmetre exterior del cotxe marcava 3º. Hem aparcat al costat de l'antic traçat del tren, al seu pas per Alfafara, al costat d'una nau industrial que processava regalèssia i fulles de parra "tintorera" per a fer infusions (qué coses!). La ruta no estava tot lo marcada que ens haguera agradat i hem donat alguns tombs de més fins a trobar una senda en condicions. Hem passat pel Molí del Pantanet, hem vist una cova que encara conserva una pedra de moldre, hem esmorzat al costat de les ruïnes del que va anar una gran bassa i, finalment, hem arribat a la Cova de les Finestres, que ve a ser una cosa similar a les "Covetes dels Moros" de Bocairent, però de menor grandària. Conforme tornàvem, augmentava la temperatura, però hem tingut un dia preciós per a caminar. Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i les fotos en Google.
Estem en plena tardor i tots sabem que en aquesta temporada, i després d'haver plogut, la Font Roja és visita obligada. No som els únics que pensem així, doncs aquest matí la serra estava plena de caminantes i senderistes, gaudint dels colors tardorencs.
Hem eixit d'Ibi a les 8 del matí en direcció al Barranc dels Molins, per on hem pujat fins a Santa María, per a desviar-nos per la pista que puja a Foiaderes, seguint fins al Serrallo i arribar finalment al cim del Menejador, on hem esmorzat.
Després de passejar per la zona i pujar al vèrtex geodèsic, hem baixat en direcció al Santuari de la Font Roja per la senda del Menejador, una autèntica meravella de colorit, de molsa, d'olors, d'humitat.
L'arribar a la pista, hem girat a l'esquerra per a ascendir de nou fins al Serrallo i prendre el mateix camí de tornada.
Malgrat que amenaçava pluja, no ens ha caigut ni una gota. A la rematada, han sigut més de 16 de quilòmetres de pujades i baixades que ens han deixat baldat, però felices.
Avui era l'aniversari del Presi i calia donar-se un bon homenatge. Ens hem anat a la Font de Mariola i hem aparcat. Des d'allí, en adreça est, hem arribat al Mas de Prats per a visitar el seu monumental carrasca. Després ens hem desviat per la Font de Prats per a ascendir per una senda entre pins i carrascas que va vorejant la base del Montcabrer.
La final de la dura pujada, hem muntat la taula per a l'esmorzar (en aqueix moment Paula i Sergio adverteixen que s'han deixat el pa a casa, gran error).
Després de l'esmorzar, ens hem dirigit al cim del Montcabrer, encara que Toni i jo ens hem quedat esperant a l'ombra. Una vegada reagrupats, ens hem dirigit a la Cava Arquejada d'Agres, ara visitable en la teua totalitat gràcies a una esplèndida restauració, molt respectuosa amb l'entorn i que posa en valor interessants elements de la construcció.
En aqueix moment ja érem conscients que se'ns havia anat el matí, però ens faltava el descens per la pista fins a l'aparcament. Esgotades les reserves d'aigua, l'arribada a la Font del Mas dels Arbres ha sigut providencial.
Tal com he comentat, a la vista que la pàgina de Cincopa és de pagament, decidisc que d'ara endavant pujaré les fotos a un album de Google, ho compartiré i que cadascun agafe les que vulga. Es van acabar les "passades de diapositives" (misteris d'Internet).
Pastu va proposar la setmana passada fer una assemblea de la Penya i no
hi havia millor lloc que la Venta Nadal, on ja celebrarem l'última.
Decidim
que abans del esmorzar pujaríem a la Serreta i després de l'esmorzar
faríem una volta per la alquería de Penella, el seu castell, la font i
l'ermita de Sant Tomás de Villaluenga.
La pujada a la Serrella no
defrauda. Les vistes són precioses i des del cim s'albira des de la
serra de Catí (més enllà de Castalla), la Font Roja, el Barranc del
Cint, Montcabrer, el Benicadell, el castell de Cocentaina, la Serrella i
l'Aitana.
I de l'esmorzar què? Ou fregit, creïlles fregides,
verdura, adobats, llonganisses, botifarres, sobrassada a la planxa,
cansalada entremesclada, xulles, pebrots secs fregits, cafè, pa i
postres ... un luxe!
De lo tractat en l'assemblea ningú ha pres
nota (caldrà repetir-la). El passeig posterior pel castell de Penella i
el seu entorn ens ha servit per a relaxar-nos bastant.
Des d'ara,
a més de la ruta en Wikiloc, pujaré les fotos a Google Fotos (entrant des d'ací s'arriba a l'àlbum amb totes les fotos i es pot descarregar complet) i a
Cincopa, una pàgina web que em permet crear presentacions de
diapositives. He creat un compte especial per a la Penya i qualsevol
podrà pujar les seues fotos perquè apareguen en la presentació.
Ja han passat les Festes i, coincidint amb
el equinocio de tardor, la penya torna a engegar-se. Per a començar la
temporada hem triat una bonica ruta en la qual, a més, pensàvem
arreplegar aranyons per a fer patxarán. Hem eixit a les 8 des
d'Ibi en direcció a la Font de Mariola, on deixem els vehicles. Hem
agafat el camí que ens puja fins al poblat Bolumini, situat sobre la
cova del mateix nom, amb unes vistes espectaculars a Bocairent i
Alfafara. Hem visitat la cova Bolumini i ens hem fet algunes fotos. A
continuació hem agafat una senda que ens ha portat fins al pou de neu
de "El Portín", on pensàvem arreplegar els aranyons. No obstant açò, ens
hem portat una gran decepció: no hi havia ni una! (i el que és més
preocupant, els aranyoners presenten un estat bastant lamentable, potser
per la perllongada sequera que estem patint). Després de
l'esmorzar, hem seguit en direcció al monticle de "El Portín" per a
enfilar per la senda que ens ha portat fins a l'espectacular "Cava Don
Miguel". Des d'allí, per una senda amb fort descens, hem reprès la pista
forestal que ens ha portat fins a l'aparcament. Us deixe les
fotos en Google+ (encara que han deixat de prestar servei a Picassa i no
puc enllaçar les típiques presentacions de fotos) i una altra pàgina
que em permet generar presentacions de fotos.
L'arribada de l'estiu suposa una parada en l'activitat de la Penya,
encara que avui Toni i jo ens hem animat a matinar i fer una passejada
fins a Onil.
Quedar a les 7 del matí ha sigut un encert, doncs
hem gaudit d'un matí fresquet i quan el sol ja començava a picar,
nosaltres ja estàvem arribant al Camp de Tir d'Onil.
Ens hem
demanat un plat combinat d'aqueixos de "toma pan y moja", amb les
nostres corresponents postres, cafè i xopet. Quan ha arribat la senyora
presidenta a arreplegar-nos ja anàvem una mica "bolingas".
Estupend matí i, el millor de tot, la bona companyia i l'amena conversa.
Avui, per poc, ens vam quedar sense ruta, però al final ens hem apuntat Ramon, Rafa Palacios i jo per mantenir el pavelló de la Penya ben alt. Ramón proposava divendres que ferem una "ruta fresqueta" i buscant a Wikiloc vaig trobar una circular que, arrancant des del Molí de l'Ombria de Banyeres de Mariola, pujava fins a un punt geodèsic anomenat "La Blasca" i tornava al punt de partida.
Havíem quedat a les 7,30 hores, per aprofitar el matí i evitar les calors, però a aquesta hora a Ibi feia fresqueta, estava ennuvolat i queien gotetes de pluja. Hem tingut sort, ja que pràcticament tota la ruta l'hem fet amb el cel ennuvolat.
De totes maneres, la pujada a "La Blasca" ens ha fet suar a dojo, però ha valgut la pena. Des del punt geodèsic hi ha una vista en 360 graus impressionant (Banyeres, Beneixama, La Canyada, ...).
No menys dura ha estat la baixada, per un camí costerut i bastant espatllat. Relliscades continus i torçades de peu. Encara que el més sorprendete ha estat trobar al voral del camí una serp grossa de més d'un metre, a la qual tot just m'ha donat temps a fotografiar.
A Ramón y a Rafa els ha agradat passejar per l'àrea recreativa del Molí de l'Ombria. Ramón pensava que la sardinada de l'any que ve la podríem fer allà.
Com sempre, us he deixat el perfil de la ruta a Wikiloc i les fotos a Google+ (amb retocs) i a Flickr (originals).
Avui és un dia d'aqueixos que fan aficción. I no ho dic per la final de la Copa d'Europa, sinó per la celebració de la 3ª Sardinada en Mariola de la Penya l'Estepec (un poc retardada respecte al que ha sigut en anys anteriors).
D'entrada, érem més quadrilla de l'habitual, doncs ens ha acompanyat César, Marta, Paula, Sergio i Oscar, que al costat de Toni, Pastu i jo, hem omplert la taula.
De bon matí he comès un greu error: m'he deixat la cistella amb la pericana en ma casa. Encara sort que Sergio, que ha arribat més tard, l'ha pogut arreplegar.
Per la zona de Montesol hem vist un gran teixó atropellat en un lateral de la carretera. Més endavant, camí de la Font de Mariola hem vist la zona que es va cremar la setmana passada.
Hem aparcat en el lloc habitual, hem "reservat" la taula i ens hem anat conduïts per Toni per una sèrie de camins que, travessant zones de serra i camps, ens han portat per l'Ermita de Santa Bàrbara fins a una font que hi ha enfront de Bocairent. Ha sigut una caminada forta, però el lloc ha merescut la pena amb escreix.
A la volta començàvem a estar famolencs i gens més arribar als cotxes hem començat a preparar el menu: gambes fregides, pericana, sardines salades, pebrots fregits, creïlles a pilot, cireres del Mas de Roc, pastís de formatge, carajillo, pacharán ... crec que és clar d'on ve el de "gastrosenderisme".
I per si faltava alguna cosa, una migdiada sota els pins.
Després d'unes setmanes sense eixir (per l'Avís, per Sant Pascual, ...), estàvem desitjant tornar a la marxa habitual.
Ramón té faena i Toni no ens ha pogut acompanyar per motiu de la seua carrera a Almansa, però ens hem ajuntat Pastu, Xeli, Marta, Oscar i jo, per a fer una visita a aqueix temple dels excursionistes que es diu "Rabosa".
Eixida d'Ibi a les 8, per a deixar el cotxe en l'hotel de Catí. Després, mitja lluna per la zona Aquest de la muntanya per a fer fam. Esmorzar, com sempre, abundant i ben regat. Carajillo especial per a postre i bon ambient.
La volta, costa amunt i amb la panxa plena, es fa pesada. Feia un bon sol i hem suat, però a una hora raonable estàvem de tornada.
Gràcies a Oscar tenim la ruta gravada i tambéus deixe els enllaços a les fotos en Google i en Flickr.
El dia ha segut explendit, pos la muntanya esta presiosa, tot verd i arremullat; de cuan en cuan ixia una reulla de sol pero cuan hem arribat a almorsar
