La predicció del temps era bona i la penya s'ha animat. Quasi fem ple,
però al final ens ha fallat Ramón. A canvi, hem tingut a Paula i a
Sergio d'acompanyants.
Hem anat amb cotxe fins a la Font de Mariola, aparcant en el lloc de costum (per cert, no érem els primers,
els cercadors de bolets se'ns havien avançat). Res més començar a
caminar, Sergio s'ha adonat que hi havia abundants bolets i el seu
instint de cercador s'ha engegat. Mentre anàvem pujant anava mirant,
sorprenent-se a cada pas de la varietat de bolets que trobàvem.
Hem
esmorzat en el Refugi de Montcabrer, amb unes vistes precioses. Just
al costat del refugi hi ha un pou de neu bastant ben conservat, però el
que està quedant preciós és la Cava Arquejada, després del procés de
restauració que s'està duent a terme. Encara hem tingut temps de veure
un tercer, el Pou del Buitre, poc abans de reprendre la pista de
descens.
Sorprenents els colors de la tardor i la quantitat de vida que es desenvolupa davant els nostres ulls.
La ruta gravada en Wikiloc segueix a continuació. De les fotos, he fet
una selecció que he deixat en Google+ (retocades) i en Flickr (originals), però es poden veure
en la presentació que hi ha al final d'aquesta entrada.
sábado, 31 de octubre de 2015
domingo, 25 de octubre de 2015
Pel naiximent del riu Vinalopó
quedar-nos a casa o fer una caminada rage a mà, sense grans pretensions (ell preparant la marató de València i jo encara mitjà convalescent del meu còlic).
La meua proposta de passejar pel llit del naixement del Vinalopó va rebre bon acolliment. A més, el Presi recordava una caminada seua fa anys que li va portar per aquests paratges.
Entrem amb el cotxe fins a la zona de la fàbrica de Blanes. Aparquem i ens endinsem per la senda que porta fins a la Font de la Coveta, on se sol situar el naixement del riu Vinalopó. Tenint a la vista la silueta del castell, optem per ascendir fins a la mateixa, gaudint d'unes vistes sensacionals de tota la vall.
Decidim seguir en adreça nord, fins a la Casa Congregat i les instal·lacions de "Bodegas Guilella", envoltades de bancals i vinyers preciosos. Seguint les indicacions, i acompanyats per una gata molt simpàtica, arribem fins a la Font Freda, on esmorzem. Vam tornar per la mateixa ruta, excepte en l'últim tram, que ho vam fer per camí en lloc de la senda.
Ací us deixe les fotos en Google+ (amb algun retoc de color) i Flickr (arxius originals), així com el perfil de la ruta en Wikiloc i una selecció de fotos.
domingo, 18 de octubre de 2015
17-10-2015 - ESMORSAR EN LA TORRE
Este disapte a caminar numes hem anat "Romel" y el "Remu", i hem fet lo SENDERO pero a la hora de cumplir en lo GASTRONOMIC, han acudit "El Presi" y "El Cronista", pero el del Bar mos diu que estem perden facultats, pues numes mos hem mengat un bocadillo y mich, cuan la mitga estaba en dos u tres bocadillos. Tendrem que posa medides correctores
Com sempre, avans de arribar, mos han donat la benvinguda estos ....
Com sempre, avans de arribar, mos han donat la benvinguda estos ....
viernes, 2 de octubre de 2015
Divendres a la vesprada també val
Tal com pintava la cosa, estava clar que el dissabte no hi hauria
caminada, així que quan Pastu va proposar eixir divendres a la vesprada
vam veure el cel obert. Toni també es va animar a última hora i fins i
tot Sergio ens ha acompanyat durant un primer tram pel Barranc dels
Molins.
Hem arribat fins al Serrallo, però només hem parat un moment, ja que el sol començava a baixar i corríem el risc que se'ns fera de nit, com així ha sigut al final de la ruta.
Per cert, al llarg de la ruta hem vist gran quantitat de bolets, tant blanques com a marrons, de les quals segurament no són comestibles però que, segons diuen, assenyalen que més endavant haurà de les bones.
Us deixe algunes fotos en Google+ i Flickr, així com la ruta en Wikiloc
Hem arribat fins al Serrallo, però només hem parat un moment, ja que el sol començava a baixar i corríem el risc que se'ns fera de nit, com així ha sigut al final de la ruta.
Per cert, al llarg de la ruta hem vist gran quantitat de bolets, tant blanques com a marrons, de les quals segurament no són comestibles però que, segons diuen, assenyalen que més endavant haurà de les bones.
Us deixe algunes fotos en Google+ i Flickr, així com la ruta en Wikiloc
Suscribirse a:
Entradas (Atom)