Explorant la ruta des de La Serreta a Penella

En vista de que aquest dissabte no hi hauria caminada, vaig pensar a emprar la vesprada del divendres per a pujar a La Serreta i intentar arribar fins a la Venda Nadal camp (serra) a través. La pujada al poblat iber de La Serreta és una ruta molt assequible, una senda que no té pèrdua, amb un pendent llarg però assequible. Una vegada a dalt, les vistes són impressionants.

Tenint a la vista, al lluny, el Castell de Penella, em vaig aventurar a arribar fins a la carretera. El que al principi era senda i camí es va acabar desdibuixant i vaig haver de creuar un barranc alguna cosa complicat. Més tard, mirant la imagen del satèl·lit, crec que cap una altra alternativa més assequible.

Vaig visitar l'Ermita de Sant Tomás, el safareig que hi ha al costat i la gegantesca figuera de la qual a voltes us he parlat. Però no he posat fotos per a mantenir l'interès a visitar la zona. Com a anècdota us diré que la volta des de la Venda Nadal fins a on tenia apartat el cotxe la vaig fer en auto-stop.

Arrancaora del curs 2015-2016

L'amic Pastu s'hi havia currat una convocatòria en tota regla per a celebrar la XXVIII Assemblea de la Penya en la Venda Nadal, però a última hora li van canviar els plans i no va poder acompanyar-nos. Així que, per unanimitat de la resta, ajornem la celebració d'aquest magne esdeveniment per a una altra ocasió.

El que si ens va acompanyar, amb vocació de permanència, és César. De moment li hem dit que està en període de prova i no li podem fer ni contracte ni res.

Decidimrem que per a anar a la Venda Nadal havíem d'estar tots, així que vam optar per seguir la tradició i fer la primera eixida a Rabosa, deixant el cotxe al costat de l'hotel de Catí. L'esmorzar, com sempre, de categoria. La volta, com sempre, pesada.

Mentre ningú diga res o suggerisca una altra forma d'actuar, jo puge la selecció de les meues fotos a Google+ i a Flickr. Quant al mapa, i a la vista que Endomondo falla a l'hora d'inserir la ruta, vaig a treballar amb Wikiloc, pujant allí també algunes fotos (i mate dos pardals d'un tir).

A por las endrinas para el patxarán

Escuché decir que los calores del verano habían adelantado la maduración de muchas plantas y decidí que hoy era un buen día para subir a Mariola a recoger las endrinas, antes de que fuese demasiado tarde.

La invitación a la Penya fue aceptada por Toni y ambos, mano a mano, hemos subido al pozo de nieve del Portín, cerca de la Cueva Bolumini. La verdad es que no hubiera hecho falta llegar hasta allí, pues por el camino y muy cerca de la zona de la Font de Mariola hemos encontrado abundantes árboles cargados de endrinas.

Ahora solo toca esperar a que pasen 3-4 meses y catar el resultado.

Las fotos se pueden descargar en formato original desde nuestra cuenta en Flickr