Una casola per a dinar en L'Orxa 15/03/2025

Hui ens hem quedat Rafa i Basseta mà a mà, la resta de components tenia compromisos varis. Però no és la primera vegada que ocorre i sempre fem una cosa diferent. Aquesta vegada el pla era menjar un bon arròs al forn a L'Orxa.

Hem matinat un poc per a no demorar l'inici de la ruta. Hem arribat a l'antiga estació de tren de L'Orxa i hem aparcat.

El pla era fer la clàssica ruta pel traçat del tren Xitxarra o tren dels anglesos, fins a arribar a un punt en el qual torçar a la dreta i pujar fins a la cascada que cau de la Font de la Mata.

De bon matí encara hi havia restes de boira en l'ambient i de rosada en les plantes, però no hi havia núvols i esperàvem un dia ideal per a caminar.

Durant la primera part del trajecte ens hem adonat que hi havia molts espàrrecs a dreta i esquerra, així que hem pres bona nota.

Als 8 km aproximadament s'arriba al punt en el qual un senyal marca l'inici de la senda a la dreta per a pujar a la cascada. Baixa molta aigua pel barranc i hi ha abundant fang i humitat en les pedres, la qual cosa dificulta l'ascens fins a un punt en el qual, malgrat tindre la cascada a la vista, hem decidit no seguir avant.

Per a tornar hem hagut d'anar amb molta cura en el descens, per l'esvarós de les pedres, però hem eixit sans i estalvis del tràngol i hem parat a esmorzar en un clar del bosc al costat del llit del barranc.

Hem tornat per la mateixa ruta (no hi ha alternatives) i ens hem dedicat a arreplegar espàrrecs, però no érem els únics. Res a veure amb el bancal que trobem la setmana passada en Alpatró.

A penes passava de les 13 hores quan hem decidit anar-nos fins a L'Orxa i veure si podíem comprar una mica d'embotit en la carnisseria. Però l'hem trobada tancada, igual que estava el forn. Una senyora ens ha dit que estan tancats definitivament i que el poble està cada vegada pitjor.

El mateix ens ha ocorregut un poc més endavant, quan l'antic propietari del Bar Xitxarra ens ha dit que no hi ha cap lloc decent per a dinar i que ell recomana a la gent anar a Beniarrés.

Nosaltres teníem taula reservada en "Les Columnes" i allí que ens hem plantat. Ens hem sampat uns aperitius i una espectacular casola, a un preu molt raonable, i ens hem vingut de tornada a Ibi.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (amb 3 km menys per una distracció en posar en marxa la gravació) i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Alpatró pel Barranc de l'Encantada 8/03/2025

Després d'uns quants dies plujosos, Rafa va sospitar que els camins estarien enfangats i va proposar fer una ruta per pista i evitar les relliscades. Basseta va proposar repetir una ruta que vam fer al novembre i que ens va agradar prou. 

Eixim a les 7,45 d'Ibi amb destinació a Planes, on parem en el bar de costum a prendre un café. Un parell de quilòmetres més endavant agafem un camí que per la dreta i que condueix al Barranc de l'Encantada.

Feia l'efecte que havia plogut bastant a la nit anterior i ens detenim a fotografiar algunes plantes.

A primera vista observem que el llit del riu va molt crescut i que potser no podem superar el riu, per la qual cosa decidim acostar-nos amb el cotxe fins al punt en el qual es pot travessar el riu, perquè a penes hi ha un pam d'aigua. Aparquem res més passar el llit i seguim a peu per la pista.

A un costat i un altre del camí baixaven files d'aigua pels barrancs que creuàvem. El so de l'aigua fluint salvatge i l'olor de terra mullada ens ha anat acompanyant tot el matí.

Hem trobat un marfull amb una potentíssima floració en tons rosa preciosos, al costat d'un llorer també en flor, calabruixes, violes, roselles, lliris i tot tipus de flors silvestres despertant de la seua letargia hivernal.

El primer poble que trobem és Benisili, on pel que sembla han caigut quasi 500 litres per metre quadrat en aquesta última setmana. La font de la plaça raja generosa i convida a detindre'ns i contemplar les vistes a la Foradà.

Seguim el camí fins a arribar a Alpatró, on tenim previst esmorzar en el Bar Nou, que regenta un paisà nostre.

Després de l'esmorzar fem una passejada pels carrers del poble, que té alguns racons que dona gust veure, i trobem a algun dels seus habitants dormint la migdiada.

Quasi a punt d'eixir de Alpatró trobem un bancal abandonat amb gran quantitat de esparrecs bords. Ens ens hem pogut resistir a collir un bon grapat abans de seguir el camí.

Ens desviem per a passar per Llombai i gaudir de veure com baixa l'aigua pel barranc i al costat del safareig. Ens meravella trobar nesprers amb els seus fruits verds, llimeres, borratja i bancals amb mig metre d'herba verda.

Alguna cosa més endavant trobem la Font Vella de Benisili, de la qual surt aigua fins per les seues costures, com ocorre amb la Font de la Mata que visitem a continuació.

Arribem finalment on havíem aparcat i ens anem de tornada a casa, no sense abans detindre'ns a gaudir de l'espectacular aspecte que presenta el Gorg del Salt.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Volteta per El Canyo i Foiaderes 22/02/2025

La novetat de hui ha sigut el retorn de Ramón, que feia moltes setmanes que no ens acompanyava. Per qüestió d'horari ens hem quedat per l'entorn pròxim a Ibi.

A les 8 eixíem del carrer Els Eres en direcció al depòsit vell d'aigua, per a pujar pel camí que condueix a l'inici de la senda que puja al Canyo.

Abans d'iniciar la pujada, parem a delectar-nos amb el preciós paisatge dels bancals amb ametlers en flor al llarg de la partida de Campos.

Lentament anem ascendint per la senda i guanyem altura, per la qual cosa les vistes a la Foia de Castalla van fent-se més panoràmiques. A la nostra dreta i esquerra abunden les mates de romer en flor amb tonalitats que van del blanc pur al blau quasi marí.

Arribem al Canyo i parem per a esmorzar, muntant una taula amb alguns materials de construcció que hi ha apilaments prop de la casa. Estan duent a terme una restauració integral de la masia i ens sorprén el nivell del treball dels obrers.

Després de l'esmorzar fem un volt per l'entorn de la casa en obres i ens baixem a una zona inferior on també estan restaurant una caseta que, sent de caçadors abans, passarà a ser un esplèndid cassetó amb totes les comoditats.

Agafem el camí de baixa a Foiaderetes, amb la casa envoltada de camps sembrats en els quals ja s'aprecia el verd de les plantes en contrast amb la floració dels ametlers i els fruits dels ginebres.

Seguim en direcció a Foiaderes. La pista està pavimentada a causa de la gran quantitat de camions que estan portant els materials per a les obres que hem visitat.

Després de passar la casa en ruïnes de Foiaderes, la pista inicia un pronunciat descens en direcció al Barranc dels Molins. 

Passem pel alcavó (d'on continua rajant un bon doll d'aigua), per la trompa de l'elefant, pel Molí de la Tia Roseta, les restes del Molí del Vicari i el de la Llapisera, fins a entrar a Ibi pel Patronato.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Gaudint de la floració de l'ametler 15/02/2025

La setmana passada vam comentar que ja estaven florint els ametlers i que podríem fer una ruta per a gaudir d'aquesta efímera floració.

Decidim quedar-nos a Ibi, pujar a esmorzar al Camp de Tir i passejar per algunes de les zones pròximes per on abunden aquests arbres.

Eixim d'Ibi a les 8 i prenem la Costanera de Samper per a travessar la carretera i, deixant a la dreta el depòsit vell d'aigua, passar per Canàries i endinsar-nos pel camí que porta a la partida de Campos.

Passem per la ombría de la pineda del Altet de Campos i arribem fins a la casona de Campos de Baix, que va conéixer temps millors. Des d'allí hi ha unes vistes precioses a la Foia de Castalla a un costat i a la Teixereta a l'altre.

Seguim per una senda que voreja la falda muntanyenca de la Serra de Quiteri i arribem fins a la zona de Sant Pasqual, creuem per l'aparcament i entrem per una senda que ens porta fins a la porta d'entrada al Jardí Botànic de Torretes, al costat del restaurant.

Després de l'esmorzar hem baixat per la pista asfaltada i hem doblegat a l'esquerra per a buscar una senda que ens permet creuar per davall de l'autovia i eixir a la zona del Sopalmo.

Creuem el llit del riu i pugem en direcció a l'entrada de Foies Blanques, on trobem uns preciosos bancals amb els ametlers en flor, que no ens cansem de fotografiar.

Feia un sol de justícia i ens sobraven totes les mànegues. Amb la calor comencen a florir algunes plantes silvestres com este peu de gall o esta eruca.

Seguint per camins rurals baixem fins a la Font de la Devesa i pel camí asfaltat tornem fins a Ibi amb temps de prendre una cervesa abans de posar fi a la caminada.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

De Carrícola a Otos 0802/2025

Després d'un parell de dies debatent quina ruta volíem fer hui, només teníem clar que volíem esmorzar en un bar i es va acordar quedar a casa de Toni a les 8 del matí i decidir que fer.

Descartem l'opció d'esmorzar en La Safranera i optem per anar-nos a Carrícola per a esmorzar a Otos, repetint una ruta que ja vam fer fa temps Pastu, Mariu, Rafa i Basseta.

El problema és l'horari de Ca Les Senyoretes, que tanquen la cuina a les 11 i no arribàvem a temps, per la qual cosa hem optat per fer la ruta al revés, és a dir, fer la part ràpida abans d'esmorzar i deixar les pujades per al retorn.

Eixim de Carrícola vagarejant i passant al costat del safareig. El camí fins a Otos discorre majorment per pista rural pavimentada i no ofereix dificultat. És més, gaudim d'un entorn molt campestre (bancals amb almetlers i d'horta amb alguns cartells amenaçadors) amb meravelloses vistes al pantà de Bellús.

Abans d'entrar a Otos hem travessat el llit d'un barranc amb una bella xopada i un safareig al costat de la Font de Baix. 

Hem arribat al bar i ens hem assegut en una taula a examinar la carta d'entrepans que ofereix, entre els quals resulta complicat decidir. Ens han servit per a postres una crema de garrofa espectacular i el cremaet final estava quasi perfecte. 

No sols ens ha agradat l'esmorzar, sinó que també ens ha captivat la casa, les seues estades, el seu mobiliari, la seua decoració i l'amable servei. Tornarem!

Després d'esmorzar hem fet una passejada per Otos per a veure algun dels curiosos rellotges de sol que decoren els seus carrers, arribant fins al preciós safareig.

Acabada aquesta visita ràpida, era hora de tornar i ens esperava uns trams amb algun pendent. La bellesa de les flors dels ametlers i de les bresquilleres ens ha compensat tot l'esforç.

Hem travessat plantacions de mandarines que estaven ja madures i tot sembla indicar que no s'arreplegaran, quina llàstima. Ara bé, nosaltres hem arreplegat alguna.

Conforme ascendíem anava guanyant presència el cim del Benicadell, visible des de tota la comarca de la Vall d'Albaida. En arribar al depòsit d'aigua d'Otos, hem doblegat a la dreta per a seguir per una bonica pista que discorre pel vessant de la muntanya fins a arribar a Carrícola.

En l'últim tram hem trobat alguna de les obres d'art que hi ha disseminades pels voltants del poble.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i una fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc