Feia temps que no ens desplaçàvem fins a la la Vall de Gallinera i Basseta tenia interés a veure si les fulles dels cirerers estaven agafant eixos tons grocs i vermellosos propis d'aquesta època de l'any.
Toni va donar el seu vistiplau, però va posar dues condicions: que no hi haja costeres i que hi haja bar on esmorzar, així que va caldre confeccionar una ruta amb aquests paràmetres.
Basseta va decidir provar una nova funcionalitat de Wikiloc: la planificació de la ruta. Partint que es podia esmorzar en Alpatró, va dissenyar una ruta que enllaçava el Barranc de l'Encantada amb la la Vall de Gallinera. Tot un experiment, perquè una cosa és el mapa des de l'ordinador i una altra diferent la que et trobes sobre el terreny.
Eixim d'Ibi poc abans de les 8 del matí i parem en Planes a prendre un café en el lloc de costum. Seguim per la carretera fins a arribar a l'aparcament que han habilitat en el camí d'accés el Barranc de l'Encantada, al costat del pont que el travessa.
El camí és una pista asfaltada que ens condueix vorejant el riu fins a la zona del Gorg del Salt, al qual entrarem a la tornada. Després de superar el riu, el camí inicia un ascens entre camps i arbres fruiters (caquis, arços blancs i cirerers). A dreta i esquerra del camí trobem molts bolets i mates de timó en flor. Comença a caure un fi plugim que acabarà banyant-nos completament.
La ruta arriba a un punt en el qual hem de travessar camp a través una finca de caça per a iniciar un pronunciat descens que ens condueix a la Font de la Mata, al costat d'una arbreda preciosa.
Una pista més còmoda ens condueix fins a Benissili i ens endinsem pels seus carrerons per a gaudir de les magnífiques vistes. No obstant això, en estar el dia ennuvolat, no s'aprecia la serra de la Foradada en tota la seua esplendor.
Seguim per la pista asfaltada en direcció a Alpatró, al qual accedim per la rampa que passa al costat del safareig i ens dirigim al Bar Restaurant Nou, on Basseta havia reservat taula. Hi havia diversos grups de ciclistes dins i hem preferit asseure'ns en una taula del carrer, gaudint de la companyia d'una gata que semblava un tigre.
L'esmorzar ha estat molt decent i en establir una mica de xarrada amb el cambrer ens ha dit que ell era d'Ibi i que l'amo del bar també era d'Ibi. Ens han explicat de quines famílies són i ens resultat molt curiós trobar-los tan lluny.
La planificació de la ruta de Basseta ha inclòs un parell de costeretes per l'entorn, entre ribes de pedra seca i vistes al castell de Benissili, per a evitar tornar exactament pel mateix traçat. Hem visitat el poblat de Llombai, pràcticament deshabitat, però amb una font per la qual raja aigua per tres canelles, i hem anat ascendint per una pista asfaltada, entre mandariners, tarongers i nogueres, fins a arribar a un punt en el qual hem enllaçat amb el trajecte d'anada.
En passar de nou al costat de l'escala que accedeix al Gorg del Salt, ens hem baixat a visitar-ho i, encara que cau un fi doll d'aigua, el lloc continua sent una preciositat.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (quasi 20 km) i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.