Per motius de treball no he pogut fer la crònica de l'extraordinari viatge que vam fer el cap de setmana passat al racó d'Ademús, però intentaré fer un resum.Eixiem d'Ibi el divendres 28, a mitjan matí, en direcció a Requena, on teníem previst dinar i visitar un celler. Abans de menjar aprofitem per a comprar una mica d'embotit del terreny en una carnisseria.
El dinar en el Mesón Fortaleza va estar francament bé quant a relació qualitat-preu. Havent dinat vam fer una passejada fins a l'hora a la qual teníem prevista la visita al celler Murviedro.
La visita inclou un recorregut pels cellers subterranis on encara es conserven atuells de fang utilitzades per a emmagatzemar el vi i després vam catar tres vins de diferents característiques. Comprem algunes botelles i marxem en direcció al El Cuervo, on teníem reservada la casa on allotjar-nos.
Encara que se'ns va fer de nit pel camí, arribem a temps de descarregar les maletes i marxar a sopar a l'únic bar que hi ha obert al poble. No era un lloc de molt de luxe, però ens van atendre bé i vam estar a gust. Cal reconéixer l'esforç que fan per a mantindre obert a l'hivern un local que, entre setmana, a penes té clients.
L'endemà desdejunem a la casa amb l'avituallament que ens havíem portat d'Ibi i abans de les 8, amb la fresca, ja estàvem en ruta per a conéixer els Estrets del Riu Ebrón.
La primera part de recorregut discorre pel lateral del llit del riu, que baixava amb abundant cabal. Ens paràvem a fer fotos dels ràpids, cascades, arbres, ponts i racons del riu. En alguns trams calia utilitzar passarel·les, suports metàl·lics i cables per a evitar ficar els peus en l'aigua.
Però arriba un moment en el qual la senda s'aparta del llit i inicia un ascens per l'esquerra, que salva un important desnivell. Després es torna a baixar fins al nivell del llit i ens acostem a prendre fotos de la Cascada de Calicanto. La idea era menjar alguna cosa i iniciar el retorn.
Però va ocórrer una cosa insòlita. Sento es va quedar ressagat fent fotos en la cascada i en lloc de tornar, va seguir per un camí pensant que la resta anava davant. Va arribar fins al poble de Tormo, on no va trobar a ningú i va començar a plantejar-se buscar un taxi per a tornar. Sort que Pastu i Rafa van anar en la seua cerca i el van trobar i portar de tornada.
No obstant això, amb el tràfec, havíem perdut quasi 1 hora, la qual cosa ens va obligar a accelerar el pas per a poder arribar al restaurant a l'hora prevista (ens van dir que ens esperaven fins a les 15,00 hores).
La ruta de retorn repeteix el mateix patró: una forta pujada a l'inici i la seua corresponent baixada per a creuar el llit a través d'un pont natural que connecta les parets d'un estret congost. Després ja arribem al llit i tornem per la mateixa ruta.
Arribem al restaurant passades les 15 hores, però vam poder menjar i marxar a la casa a descansar. Havíem recorregut quasi 20 km i el no teníem el cos per a fer res. Així que vam ser a la casa descansant fins a l'hora de sopar.
L'endemà, diumenge, vam pegar un passeig per el poble fina a l'hora de desdijunar al mateix bar. Després, vam carreguem unes bosses d'anous, ens acomiadarem de l'amo de la casa i marxem del poble en direcció a Ademús, on parim i vam fer una passejada. És un poble que va tindre temps millors. Hi ha moltes cases en estat ruïnós i altres tantes amb cartells de "se vende". No trobem a ningún que parle valencià.
Marxem d'Ademús amb idea de dinar en algun lloc de pas. Llavors recordem el restaurant 77 d'Aiora, on vam menjar de tornada de Xulilla fa uns anys. Vam poder reservar taula i gaudir d'un veritable banquet (un restaurant més que recomanable).
Arribem a Ibi sense incidents i vam donar per finalitzat aquest estupend viatge, convençuts que hem de repetir l'experiència. És obligat donar les gràcies a Rafa per l'esforç desplegat en l'organització del viatge, la reserva de l'allotjament, etc.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i l'enllaç a les fotos que hi ha en un àlbum de Google Fotos.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
