Ruta pels estrets del riu Ebrón (28 a 30 de març de 2025)

Per motius de treball no he pogut fer la crònica de l'extraordinari viatge que vam fer el cap de setmana passat al racó d'Ademús, però intentaré fer un resum.

Eixiem d'Ibi el divendres 28, a mitjan matí, en direcció a Requena, on teníem previst dinar i visitar un celler. Abans de menjar aprofitem per a comprar una mica d'embotit del terreny en una carnisseria.

El dinar en el Mesón Fortaleza va estar francament bé quant a relació qualitat-preu. Havent dinat vam fer una passejada fins a l'hora a la qual teníem prevista la visita al celler Murviedro.

La visita inclou un recorregut pels cellers subterranis on encara es conserven atuells de fang utilitzades per a emmagatzemar el vi i després vam catar tres vins de diferents característiques. Comprem algunes botelles i marxem en direcció al El Cuervo, on teníem reservada la casa on allotjar-nos.

Encara que se'ns va fer de nit pel camí, arribem a temps de descarregar les maletes i marxar a sopar a l'únic bar que hi ha obert al poble. No era un lloc de molt de luxe, però ens van atendre bé i vam estar a gust. Cal reconéixer l'esforç que fan per a mantindre obert a l'hivern un local que, entre setmana, a penes té clients.

L'endemà desdejunem a la casa amb l'avituallament que ens havíem portat d'Ibi i abans de les 8, amb la fresca, ja estàvem en ruta per a conéixer els Estrets del Riu Ebrón.

La primera part de recorregut discorre pel lateral del llit del riu, que baixava amb abundant cabal. Ens paràvem a fer fotos dels ràpids, cascades, arbres, ponts i racons del riu. En alguns trams calia utilitzar passarel·les, suports metàl·lics i cables per a evitar ficar els peus en l'aigua.

Però arriba un moment en el qual la senda s'aparta del llit i inicia un ascens per l'esquerra, que salva un important desnivell. Després es torna a baixar fins al nivell del llit i ens acostem a prendre fotos de la Cascada de Calicanto. La idea era menjar alguna cosa i iniciar el retorn.

Però va ocórrer una cosa insòlita. Sento es va quedar ressagat fent fotos en la cascada i en lloc de tornar, va seguir per un camí pensant que la resta anava davant. Va arribar fins al poble de Tormo, on no va trobar a ningú i va començar a plantejar-se buscar un taxi per a tornar. Sort que Pastu i Rafa van anar en la seua cerca i el van trobar i portar de tornada.

No obstant això, amb el tràfec, havíem perdut quasi 1 hora, la qual cosa ens va obligar a accelerar el pas per a poder arribar al restaurant a l'hora prevista (ens van dir que ens esperaven fins a les 15,00 hores).

La ruta de retorn repeteix el mateix patró: una forta pujada a l'inici i la seua corresponent baixada per a creuar el llit a través d'un pont natural que connecta les parets d'un estret congost. Després ja arribem al llit i tornem per la mateixa ruta.

Arribem al restaurant passades les 15 hores, però vam poder menjar i marxar a la casa a descansar. Havíem recorregut quasi 20 km i el no teníem el cos per a fer res. Així que vam ser a la casa descansant fins a l'hora de sopar.

L'endemà, diumenge, vam pegar un passeig per el poble fina a l'hora de desdijunar al mateix bar. Després, vam carreguem unes bosses d'anous, ens acomiadarem de l'amo de la casa i marxem del poble en direcció a Ademús, on parim i vam fer una passejada. És un poble que va tindre temps millors. Hi ha moltes cases en estat ruïnós i altres tantes amb cartells de "se vende". No trobem a ningún que parle valencià.

Marxem d'Ademús amb idea de dinar en algun lloc de pas. Llavors recordem el restaurant 77 d'Aiora, on vam menjar de tornada de Xulilla fa uns anys. Vam poder reservar taula i gaudir d'un veritable banquet (un restaurant més que recomanable).

Arribem a Ibi sense incidents i vam donar per finalitzat aquest estupend viatge, convençuts que hem de repetir l'experiència. És obligat donar les gràcies a Rafa per l'esforç desplegat en l'organització del viatge, la reserva de l'allotjament, etc.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i l'enllaç a les fotos que hi ha en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Una casola per a dinar en L'Orxa 15/03/2025

Hui ens hem quedat Rafa i Basseta mà a mà, la resta de components tenia compromisos varis. Però no és la primera vegada que ocorre i sempre fem una cosa diferent. Aquesta vegada el pla era menjar un bon arròs al forn a L'Orxa.

Hem matinat un poc per a no demorar l'inici de la ruta. Hem arribat a l'antiga estació de tren de L'Orxa i hem aparcat.

El pla era fer la clàssica ruta pel traçat del tren Xitxarra o tren dels anglesos, fins a arribar a un punt en el qual torçar a la dreta i pujar fins a la cascada que cau de la Font de la Mata.

De bon matí encara hi havia restes de boira en l'ambient i de rosada en les plantes, però no hi havia núvols i esperàvem un dia ideal per a caminar.

Durant la primera part del trajecte ens hem adonat que hi havia molts espàrrecs a dreta i esquerra, així que hem pres bona nota.

Als 8 km aproximadament s'arriba al punt en el qual un senyal marca l'inici de la senda a la dreta per a pujar a la cascada. Baixa molta aigua pel barranc i hi ha abundant fang i humitat en les pedres, la qual cosa dificulta l'ascens fins a un punt en el qual, malgrat tindre la cascada a la vista, hem decidit no seguir avant.

Per a tornar hem hagut d'anar amb molta cura en el descens, per l'esvarós de les pedres, però hem eixit sans i estalvis del tràngol i hem parat a esmorzar en un clar del bosc al costat del llit del barranc.

Hem tornat per la mateixa ruta (no hi ha alternatives) i ens hem dedicat a arreplegar espàrrecs, però no érem els únics. Res a veure amb el bancal que trobem la setmana passada en Alpatró.

A penes passava de les 13 hores quan hem decidit anar-nos fins a L'Orxa i veure si podíem comprar una mica d'embotit en la carnisseria. Però l'hem trobada tancada, igual que estava el forn. Una senyora ens ha dit que estan tancats definitivament i que el poble està cada vegada pitjor.

El mateix ens ha ocorregut un poc més endavant, quan l'antic propietari del Bar Xitxarra ens ha dit que no hi ha cap lloc decent per a dinar i que ell recomana a la gent anar a Beniarrés.

Nosaltres teníem taula reservada en "Les Columnes" i allí que ens hem plantat. Ens hem sampat uns aperitius i una espectacular casola, a un preu molt raonable, i ens hem vingut de tornada a Ibi.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (amb 3 km menys per una distracció en posar en marxa la gravació) i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Alpatró pel Barranc de l'Encantada 8/03/2025

Després d'uns quants dies plujosos, Rafa va sospitar que els camins estarien enfangats i va proposar fer una ruta per pista i evitar les relliscades. Basseta va proposar repetir una ruta que vam fer al novembre i que ens va agradar prou. 

Eixim a les 7,45 d'Ibi amb destinació a Planes, on parem en el bar de costum a prendre un café. Un parell de quilòmetres més endavant agafem un camí que per la dreta i que condueix al Barranc de l'Encantada.

Feia l'efecte que havia plogut bastant a la nit anterior i ens detenim a fotografiar algunes plantes.

A primera vista observem que el llit del riu va molt crescut i que potser no podem superar el riu, per la qual cosa decidim acostar-nos amb el cotxe fins al punt en el qual es pot travessar el riu, perquè a penes hi ha un pam d'aigua. Aparquem res més passar el llit i seguim a peu per la pista.

A un costat i un altre del camí baixaven files d'aigua pels barrancs que creuàvem. El so de l'aigua fluint salvatge i l'olor de terra mullada ens ha anat acompanyant tot el matí.

Hem trobat un marfull amb una potentíssima floració en tons rosa preciosos, al costat d'un llorer també en flor, calabruixes, violes, roselles, lliris i tot tipus de flors silvestres despertant de la seua letargia hivernal.

El primer poble que trobem és Benisili, on pel que sembla han caigut quasi 500 litres per metre quadrat en aquesta última setmana. La font de la plaça raja generosa i convida a detindre'ns i contemplar les vistes a la Foradà.

Seguim el camí fins a arribar a Alpatró, on tenim previst esmorzar en el Bar Nou, que regenta un paisà nostre.

Després de l'esmorzar fem una passejada pels carrers del poble, que té alguns racons que dona gust veure, i trobem a algun dels seus habitants dormint la migdiada.

Quasi a punt d'eixir de Alpatró trobem un bancal abandonat amb gran quantitat de esparrecs bords. Ens ens hem pogut resistir a collir un bon grapat abans de seguir el camí.

Ens desviem per a passar per Llombai i gaudir de veure com baixa l'aigua pel barranc i al costat del safareig. Ens meravella trobar nesprers amb els seus fruits verds, llimeres, borratja i bancals amb mig metre d'herba verda.

Alguna cosa més endavant trobem la Font Vella de Benisili, de la qual surt aigua fins per les seues costures, com ocorre amb la Font de la Mata que visitem a continuació.

Arribem finalment on havíem aparcat i ens anem de tornada a casa, no sense abans detindre'ns a gaudir de l'espectacular aspecte que presenta el Gorg del Salt.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Volteta per El Canyo i Foiaderes 22/02/2025

La novetat de hui ha sigut el retorn de Ramón, que feia moltes setmanes que no ens acompanyava. Per qüestió d'horari ens hem quedat per l'entorn pròxim a Ibi.

A les 8 eixíem del carrer Els Eres en direcció al depòsit vell d'aigua, per a pujar pel camí que condueix a l'inici de la senda que puja al Canyo.

Abans d'iniciar la pujada, parem a delectar-nos amb el preciós paisatge dels bancals amb ametlers en flor al llarg de la partida de Campos.

Lentament anem ascendint per la senda i guanyem altura, per la qual cosa les vistes a la Foia de Castalla van fent-se més panoràmiques. A la nostra dreta i esquerra abunden les mates de romer en flor amb tonalitats que van del blanc pur al blau quasi marí.

Arribem al Canyo i parem per a esmorzar, muntant una taula amb alguns materials de construcció que hi ha apilaments prop de la casa. Estan duent a terme una restauració integral de la masia i ens sorprén el nivell del treball dels obrers.

Després de l'esmorzar fem un volt per l'entorn de la casa en obres i ens baixem a una zona inferior on també estan restaurant una caseta que, sent de caçadors abans, passarà a ser un esplèndid cassetó amb totes les comoditats.

Agafem el camí de baixa a Foiaderetes, amb la casa envoltada de camps sembrats en els quals ja s'aprecia el verd de les plantes en contrast amb la floració dels ametlers i els fruits dels ginebres.

Seguim en direcció a Foiaderes. La pista està pavimentada a causa de la gran quantitat de camions que estan portant els materials per a les obres que hem visitat.

Després de passar la casa en ruïnes de Foiaderes, la pista inicia un pronunciat descens en direcció al Barranc dels Molins. 

Passem pel alcavó (d'on continua rajant un bon doll d'aigua), per la trompa de l'elefant, pel Molí de la Tia Roseta, les restes del Molí del Vicari i el de la Llapisera, fins a entrar a Ibi pel Patronato.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Gaudint de la floració de l'ametler 15/02/2025

La setmana passada vam comentar que ja estaven florint els ametlers i que podríem fer una ruta per a gaudir d'aquesta efímera floració.

Decidim quedar-nos a Ibi, pujar a esmorzar al Camp de Tir i passejar per algunes de les zones pròximes per on abunden aquests arbres.

Eixim d'Ibi a les 8 i prenem la Costanera de Samper per a travessar la carretera i, deixant a la dreta el depòsit vell d'aigua, passar per Canàries i endinsar-nos pel camí que porta a la partida de Campos.

Passem per la ombría de la pineda del Altet de Campos i arribem fins a la casona de Campos de Baix, que va conéixer temps millors. Des d'allí hi ha unes vistes precioses a la Foia de Castalla a un costat i a la Teixereta a l'altre.

Seguim per una senda que voreja la falda muntanyenca de la Serra de Quiteri i arribem fins a la zona de Sant Pasqual, creuem per l'aparcament i entrem per una senda que ens porta fins a la porta d'entrada al Jardí Botànic de Torretes, al costat del restaurant.

Després de l'esmorzar hem baixat per la pista asfaltada i hem doblegat a l'esquerra per a buscar una senda que ens permet creuar per davall de l'autovia i eixir a la zona del Sopalmo.

Creuem el llit del riu i pugem en direcció a l'entrada de Foies Blanques, on trobem uns preciosos bancals amb els ametlers en flor, que no ens cansem de fotografiar.

Feia un sol de justícia i ens sobraven totes les mànegues. Amb la calor comencen a florir algunes plantes silvestres com este peu de gall o esta eruca.

Seguint per camins rurals baixem fins a la Font de la Devesa i pel camí asfaltat tornem fins a Ibi amb temps de prendre una cervesa abans de posar fi a la caminada.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc