De Benissiva a Benirrama (Vall de Gallinera) 31/05/2025

Ha arribat la calor de sobte i abelleix poc eixir a caminar al sol. Decidim matinar més i quedar a les 7 del matí per a anar-nos a la la Vall de Gallinera i fer un tram de la ruta dels Huit Pobles inèdit per a la Penya.

No obstant això, Basseta no va ajustar el seu despertardor i Berna i Rafa van estar esperant fins a les 7,40 en La Tartana.

Eixim per l'autovia per a recórrer la ruta (llarga) per Benimarfull, Plans, Alpatró i La Carrotja, fins a arribar a Benisiva, on deixem aparcat el cotxe.

La ruta ix per un camí rural en direcció a Benialí. Creuem el poble per alguna dels seus carrerons, trobem la porta de l'Església oberta i prenem unes fotos.

A dreta i esquerra del camí trobem abundants flors silvestres, així com llimoners, nogueres, garroferes imponents i cirerers.

Després de passar per la Font de l'Alcúdia arribem a Benirrama i ens dirigim al Bar Roca, on ens han servit unes coquetes fregides acompanyades de diferents tipus de guarnició (espinacs amb alls, ceba amb tomaca i gambetes, carn picada i anxoves). I després hem rematat amb un deliciós cremaet. Val la pena arribar fins allí a canvi d'aquest esmorzar.

La volta l'hem feta per la mateixa ruta, ja que Rafa havia perdut la funda de les ulleres de sol i hem intentant trobar-la (sense èxit).

Hem aprofitat per a comprar unes caixes de cireres (a bon preu) en una casa de Benialí i uns dolços en el forn de Benimarfull.

No hem gravat la ruta en Wikiloc, però us deixe el perfil de la que hem seguit. I també un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Esmorzar a l'Estepar 17/05/2025

Per a hui Pastu va proposar caminar en direcció a ' Estepar, una ruta còmoda perquè ens acompanyara Mariu i que ja hem fet altres vegades.

Hem eixit d'Ibi a les 8, amb un cel buidat i una temperatura agradable, i hem deixat el cotxe a l'entrada de Granjalandia, per a agafar el camí que discorre paral·lel a l'autovia en direcció a L'Ermita.

El primer que ens ha cridat l'atenció han sigut els camps de roselles, amb un color vermellós que enlluerna. Més endavant han sigut els arços blancs, amb els seus perfumats rams de flors blanques. I també la moguda de les carrasques.

La veritat i veritat és que al llarg de la ruta no hem deixat d'admirar l'abundant floració de tota mena d'espècies vegetals, que donen als camps un aspecte impactant.

Hem passat entre els bancals de cirerers i de pomeres del Mas Nou, però no hem pogut menjar cap cirera encara.

Hem arribat a la zona on hi ha unes taules de fusta i ens hem assegut a esmorzar a l'ombra d'una carrasca. Gràcies a Sento hem pogut degustar saginosa i café (crec que ja hauríem de fer-li el contracte fixe).

A l'hora de tornar, el sol ja estava més alt i la ruta és un poc més empinada, però hem anat gaudint de les masies i de les flors mentre xarravem del diví i de l'humà.

Només he gravat en Wikiloc la ruta de tornada i us deixe algunes fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Esmorzar en Alcalà de la Jovada 10/05/2025

Hui, dia del Avís a Ibi, alguns components de la Penya estan de festa i altres, amb menys ganes de festa, ens hem anat a fer una passejada per la Vall d'Alcalà, una zona per la qual fa temps que no anem.

Hem eixit d'Ibi a les 8 del matí en direcció a Benimarfull, Plans, Margarida i, poc abans d'arribar a Alcalá, hem deixat el cotxe a l'ombra d'uns pins, al costat de la carretera. Aquesta primavera plujosa que hem tingut ha fet reviure el verd dels camps d'una forma extraordinària.

Ens hem endinsat per un camí rural en el qual immediatament hem observat la gran quantitat de flors silvestres que inunden les cunetes i els camps de cultiu, és un veritable regal per a la vista.

El camí de la Foia de Gràcia ens porta fins al despoblat morisc de La Roca, d'època andalusina i en el qual habitaven 10 famílies en 1563 fins que, poques dècades després, van ser expulsats.

Caminem entre camps d'oliveres i de cirerers, algun dels quals ja apunta uns bons raïms de fruita. Confiem que el clima respectarà aquesta deliciosa collita. 

Arribem a Alcalá i ens dirigim al bar de Vicent La Tona, on esmorzem de categoria, destacant el "cremaet".

Després de l'esmorzar, hem pres el camí en direcció a Beniaia, però hem comés un error i en lloc de prendre la bifurcació que condueix al poble, ens hem dirigit directament a la carretera que travessa el riu, així que hem fet menys recorregut del previst i a les 12 ja estàvem al costat del cotxe.

Com teníem marge de temps, en lloc de tornar pel mateix traçat, ens hem anat a Beniaia, hem pujat pel port de Tollos (amb evidents restes del foc de fa uns anys), hem passat per Benimassot i Balones, i hem parat a Gorga a buscar un forn, on hem comprat alguns dolços.

Us deixe el perfil de la "ruteta" en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Sardinada en la caseta de Pastu 2/05/2025

La tradicional "sardinada" que celebrem la Penya l'Estepec el dia 1 de maig, es va traslladar per diversos motius al dia 2 de maig. El dimecres anterior quedarem per a fer la compra i comentarem que els pronòstics del temps no ens asseguraven que faria un bon dia, per la qual cosa Pastu ens va oferir celebrar l'esdeveniment en la seua caseta.

A les 9 del matí, esmorzats, eixíem de la caseta de Pastu en direcció a Castalla pel camí vell, torçant a la dreta per a creuar la CV-806 en direcció als bancals de La Donzella, prop del camí vell d'Onil.

Arribem a la casona de La Canyada, una espècie de fortalesa amb garites de vigilància situada entre camps d'oliveres i ametlers carregats de fruit. Envoltem la casa i prenem un camí recte que arriba fins prop de la carretera (a l'altura de "las tinajas").

Fem un xicotet bucle per a acostar-nos a un immens pi i després prendre direcció de nou a La Canyada i seguir, entre pinedes, direcció a l'embassament de Andom, prop del Cabeç de la Donzella.

A poc a poc tornem al costat del Barranc del Gorgàs per a enllaçar amb el traçat de l'antiga via de ferrocarril i arribar a la caseta de Pastu.

Ens esperaven allí Mariu, Rafa i Triture, arribant després Tere i Xeli. Sento i Rosario no van poder acompanyar-nos a causa de la recentíssima operació de maluc de Rosario, a la qual desitgem una ràpida recuperació.

No hi ha fotos de la taula, dels ous caiguts, ni de les gambes, ni de les sardines amb pimentons, ni del deliciós tiramisú de Tere. Si que hi ha fotos d'un becan, però ho deixarem ací.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Ruta pels estrets del riu Ebrón (28 a 30 de març de 2025)

Per motius de treball no he pogut fer la crònica de l'extraordinari viatge que vam fer el cap de setmana passat al racó d'Ademús, però intentaré fer un resum.

Eixiem d'Ibi el divendres 28, a mitjan matí, en direcció a Requena, on teníem previst dinar i visitar un celler. Abans de menjar aprofitem per a comprar una mica d'embotit del terreny en una carnisseria.

El dinar en el Mesón Fortaleza va estar francament bé quant a relació qualitat-preu. Havent dinat vam fer una passejada fins a l'hora a la qual teníem prevista la visita al celler Murviedro.

La visita inclou un recorregut pels cellers subterranis on encara es conserven atuells de fang utilitzades per a emmagatzemar el vi i després vam catar tres vins de diferents característiques. Comprem algunes botelles i marxem en direcció al El Cuervo, on teníem reservada la casa on allotjar-nos.

Encara que se'ns va fer de nit pel camí, arribem a temps de descarregar les maletes i marxar a sopar a l'únic bar que hi ha obert al poble. No era un lloc de molt de luxe, però ens van atendre bé i vam estar a gust. Cal reconéixer l'esforç que fan per a mantindre obert a l'hivern un local que, entre setmana, a penes té clients.

L'endemà desdejunem a la casa amb l'avituallament que ens havíem portat d'Ibi i abans de les 8, amb la fresca, ja estàvem en ruta per a conéixer els Estrets del Riu Ebrón.

La primera part de recorregut discorre pel lateral del llit del riu, que baixava amb abundant cabal. Ens paràvem a fer fotos dels ràpids, cascades, arbres, ponts i racons del riu. En alguns trams calia utilitzar passarel·les, suports metàl·lics i cables per a evitar ficar els peus en l'aigua.

Però arriba un moment en el qual la senda s'aparta del llit i inicia un ascens per l'esquerra, que salva un important desnivell. Després es torna a baixar fins al nivell del llit i ens acostem a prendre fotos de la Cascada de Calicanto. La idea era menjar alguna cosa i iniciar el retorn.

Però va ocórrer una cosa insòlita. Sento es va quedar ressagat fent fotos en la cascada i en lloc de tornar, va seguir per un camí pensant que la resta anava davant. Va arribar fins al poble de Tormo, on no va trobar a ningú i va començar a plantejar-se buscar un taxi per a tornar. Sort que Pastu i Rafa van anar en la seua cerca i el van trobar i portar de tornada.

No obstant això, amb el tràfec, havíem perdut quasi 1 hora, la qual cosa ens va obligar a accelerar el pas per a poder arribar al restaurant a l'hora prevista (ens van dir que ens esperaven fins a les 15,00 hores).

La ruta de retorn repeteix el mateix patró: una forta pujada a l'inici i la seua corresponent baixada per a creuar el llit a través d'un pont natural que connecta les parets d'un estret congost. Després ja arribem al llit i tornem per la mateixa ruta.

Arribem al restaurant passades les 15 hores, però vam poder menjar i marxar a la casa a descansar. Havíem recorregut quasi 20 km i el no teníem el cos per a fer res. Així que vam ser a la casa descansant fins a l'hora de sopar.

L'endemà, diumenge, vam pegar un passeig per el poble fina a l'hora de desdijunar al mateix bar. Després, vam carreguem unes bosses d'anous, ens acomiadarem de l'amo de la casa i marxem del poble en direcció a Ademús, on parim i vam fer una passejada. És un poble que va tindre temps millors. Hi ha moltes cases en estat ruïnós i altres tantes amb cartells de "se vende". No trobem a ningún que parle valencià.

Marxem d'Ademús amb idea de dinar en algun lloc de pas. Llavors recordem el restaurant 77 d'Aiora, on vam menjar de tornada de Xulilla fa uns anys. Vam poder reservar taula i gaudir d'un veritable banquet (un restaurant més que recomanable).

Arribem a Ibi sense incidents i vam donar per finalitzat aquest estupend viatge, convençuts que hem de repetir l'experiència. És obligat donar les gràcies a Rafa per l'esforç desplegat en l'organització del viatge, la reserva de l'allotjament, etc.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i l'enllaç a les fotos que hi ha en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc